El moviment com a teràpia

La DMT o Dansa Moviment Teràpia o el moviment teràpia utilitza el cos i el seu moviment no com a objectiu, sinó d’una forma terapèutica com a eina o llenguatge per promoure la integració emocional, cognitiva, física i social de l’individu. Es una disciplina que s’emmarca dins les teràpies artístiques creatives, com per exemple, la musicoteràpia o l’art-teràpia. No és una classe ni un taller de biodansa.

Va néixer als EE.UU. als anys 40, quan Marian Chace, ballarina i professora de dansa va començar a treballar en un centre psiquiàtric de Nova. York amb pacients amb trastorns mentals, alguns dels quals no es podien comunicar verbalment. Aquí a Espanya té formació universitària com a postgrau i màster (Universitat Autònoma de Bellaterra).

Es basa en la connexió entre moviment i emoció (moció-emoció) i treballa el cos i el seu repertori de moviment com a llenguatge. La DMT integra ment, cos i esperit, els quals són inseparables i estan connectats a través de l’expressió no verbal i verbal, permetent una relació d’igualtat i reciprocitat, jo-tu, d’una forma lúdica, terapèutica i creativa.

El cos i el seu moviment (acompanyat o no de música) busca treballar la imatge corporal i la consciencia corporal. Es poden utilitzar altres accessoris com per exemple, dibuixos, cartes, teles, estoretes, pilotetes toves. etc.

Perquè DMT amb dones amb càncer de pit

El càncer de pit és un dels càncers amb més incidència en el nostre país, i el segon més diagnosticat a nivell mundial, junt amb el de pulmó. Té un índex de mortalitat baix i una alt índex de supervivència gràcies als avanços en la detecció i en el tractament mèdic. Però com sabem, comporta uns llargs processos mèdics, emocionals i socials, i diferents seqüeles o efectes secundaris pels efectes dels fàrmacs, la quimioteràpia, la radiació i les intervencions quirúrgiques o la reconstrucció mamària. A més, la malaltia comporta greus problemes sobre la imatge corporal i social ja que el pit és el màxim símbol en la nostra societat patriarcal de la feminitat i de la maternitat.

En les societats no occidentals les dones amb aquest tipus de càncer porten un estigma i estan rebutjades per l’home. Senten vergonya, culpabilitat, rebuig, problemes de relació amb la parella, etc. Tenen por, ansietat, molt d’estrès perquè si són mares de família han de fer un sobre esforç ja que en molts casos han d’atendre també les necessitats dels seus fills, portar la casa, treballar i a més cuidar-se, i per lo tant fer de mares o dones coratge.

És important per tant centrar-se en la fase de supervivència que és molt llarga i amb alts i baixos. Cal que les dones connectin i sentin el seu pit i el seu cos, no només com un òrgan o estructura física, sinó com una identitat també emocional i social. Es important aprendre a relacionar-nos amb el nostre cos, familiaritzar-nos amb les sensacions, amb les emocions, amb la nostra ment, acceptar-nos, tal com som i com estem, amb la nostra vulnerabilitat, les nostres debilitats, però també la nostra creativitat, energia i fortalesa, i prendre iniciatives que ens ajudin a estar millor.

Objectius:

SOCIAL: Fomentar les interaccions i el suport entre dones que han passat o passen pel mateix. Moure’s amb les altres. Compartir experiències, sensacions, emocions, vivències…

FÍSIC: Creació d’una consciència corporal: com respirem, com ens movem, quines accions fem, quines sensacions tenim, quin és el nostre patró de moviment, com el podem ampliar, i ampliar així les nostres emocions, els nostres pensaments….

COGNITIU: Què puc fer per sentir-me millor fóra de l’espai de la DMT? Recursos corporals per endur-se a casa.

EMOCIONAL: Com em sento en moure’m. Moció-emoció

GENERAL: Disminuir l’ansietat, la culpabilitat, les preocupacions, augmentar la confiança, potenciar l’autoestima, la vitalitat, i el benestar, acceptar-nos , ser creatives.

Els tallers al ser un procés terapèutic, s’organitza al voltant d’un número determinat de tallers depenent dels objectius, les característiques del grup i dels seus membres.

Les sessions es realitzen tenint en compte els aspectes següents:

Creació d’un espai i un ambient còmode, sòlid, segur i de confiança, on les persones puguin ser elles mateixes i ser creatives en una sala que faciliti l’activitat corporal.

Creació d’interaccions entre els membres del grup. És important la construcció d’una identitat grupal que permeti als seus membres sentir-se una part important d’aquest, i alhora, que convidi a la lliure expressió i promogui l’espontaneïtat de cada persona, tot respectant els problemes físics, i emocionals i els dolors de cadascuna.

S’aconsella barrejar dones de diferents edats i en diferents processos de la malaltia: amb un diagnòstic més recent, en procés de quimioteràpia, radioteràpia, dones operades i/o amb mastectomia i/o dones que ja han superat la malaltia fa temps.

Estructura dels tallers

  1. CHEK-IN. Es realitza al inici de cada sessió. Com estem? Sol fer-se en cercle. Pot ser verbal o no verbal. Es poden reprendre aspectes del taller anterior. És un moment per començar a sentir com estem.
  2. ESCALFAMENT (amb o sense música) Tenint en compte el check-in inicial, es realitzen diverses dinàmiques d’escalfament.
  3. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ. És la part més lliure e improvisada en la qual ens movem per la sala i on fem diferents dinàmiques en moviment per treballar la confiança, el suport, les emocions, diferents accions i aspectes de moviment: què movem, on ens movem, com ens movem (esforços), amb quin ens movem i diferents accions.
  4. TANCAMENT DE LA SESSIÓ. Es torna a formar un cercle on cada persona expressa com s’ha sentit al llarg de la sessió i l’experiència que ha viscut. S’acostuma a realitzar verbalment o bé corporalment. També és el moment d’aportar crítiques constructives o verbalitzar allò que no ha agradat.

Lloc: L’Escorxador. C. l’Escorxador, 19

Horari: Dissabte de 10:45 a 12:30h

Properes sessions: 5 octubre, 9 novembre i 14 desembre

Aportació: Gratuït

A càrrec de: Patricia de Tord